Castillo de Aro, Playa de Aro y S'Agaró (oficialmente en catalán Castell d'Aro, Platja d'Aro i s'Agaró) es un municipio español de la comarca del Bajo Ampurdán, formado por las localidades de Castillo de Aro, Playa de Aro y S'Agaró. Está situado en la provincia de Gerona, en la comunidad autónoma de Cataluña.
Podrijetlo
Aún no hay información de esta sección. El perfil del pueblo puede completarla desde el panel.
Povijest
El municipio está situado en plena Costa Brava. Limita al norte con Calonge, a poniente limita con Santa Cristina de Aro, al sur con San Feliu de Guíxols y a levante, con el litoral. Castillo de Aro se extiende por el extremo oriental del Valle de Aro, una estrecha llanura drenada por el río Ridaura y situada entre la sierra de Cadiretes y las montañas meridionales del macizo de Las Gavarras.
Playa de Aro era originalmente un pequeño pueblo de pescadores en la carretera de Palamós a San Felíu de Guixols localizado en una gran playa de 2 km. Ahora está explotado turísticamente y está repleto de hoteles y demás locales para uso vacacional. Es uno de los destinos turísticos y de tercera residencia más importantes de las comarcas gerundenses lo que conlleva que en verano sus habitantes lleguen a los 50 000 habitantes, mientras que en invierno solo residen unos 10 000.
Spomenici
•Cova Mas Palet dels Llops
•Menhir Mas Ros
•Torre Valentina
•Masia Bas
•Pla de Palol
Qué visitar
•Mirador del Ronquillo
•Punta d'en Ramis
•Cavall Bernat
Galería
Fešte
Kolovoz 2026
Fešte ovog mjeseca
- Nema zabilježenih fešti ovog mjeseca.
Tržnica
•Mercadillo de Platja d'Aro — Avinguda de Castell d'Aro (Fr 08-14:00)
Poznate osobe
•Marc Lamuà Estañol, político español
Općina
A mediados de siglo XIX Castillo de Aro y Santa Cristina de Aro se segregaron como municipios independientes. Hasta aquel momento formaban una misma bailía, la batllia de la Vall d'Aro. A continuación se enumeran los Alcaldes de Castell i Platja d'Aro (inicialmente Castell d'Aro i Fanals d'Aro), desde mediados de siglo XIX.
Pere Presas: 21-IV-1857 al 4-II-1859 (alcalde durante la segregación)
Narcís Bas: 4-II-1859 al 1-I-1861
Narcís Dausà: 1-I-1861 al 1-I-1863
Joan Dalmau: 1-I-1863 al 1-I-1865
Pere Ros: 1-I-1865 al 4-X-1868
Pere Roura: 4-X-1868 al 12-XI-1869.
Llorenç Aurich: 12-XI-1869 al 13-I-1870.
Anton Bussot: 13-I-1870 al 1-I-1872.
Isidre Sitjar: 1-I-1872 al 9-V-1874.
Pere Calvet: 9-V-1874 al 1-III-1877.
Pere Presas: 1-III-1877 al 30-VIII-1877. (Substituido por Llorenç Aurich hasta 1-VII-1879).
Llorenç Aurich i Ruscalleda: 1-IX-1879 al 1-VII-1881.
Joan Barceló i Ros: 1-VII-1881 al 1-VII-1883.
Narcís Font i Albertí: 1-VII-1883 al 1-VII-1885.
Pere Basart i Ros: 1-VII-1885 al 1-VII-1887.
Joan Oliver i Pugnau: 1-VII-1887 al 1-I-1890.
Marià Presas i Carbonell: 1-I-1890 al 1-I-1891.
Pere Barnés i Miret: 1-I-1891 al 1-I-1894.
Josep Calvet i Bas: 1-I-1894 al 1-VII-1895.
Josep Simón i Roselló: 1-VII-1895 al 4-V-1896.
Jaume Reixach i Poch: 10-V-1896 al 1-VII-1897.
Josep Paradeda i Sagué: 1-VII-1897 al 20-III-1898.
Josep Simón i Roselló: 20-III-1898 al 6-IV-1899.
Josep Paradeda i Sagué: 6-IV-1899 al 1-VII-1899.
Narcís Sais Cruañas: 1-VII- 1899 al 7-IX-1900.
Josep Calvet i Bas: 7-VII-1900 al 25-I-1901.
Narcís Sais Cruañas: 25-II-1901 al 1-IX-1902.
Jaume Bas i Pugnau: 1-IX-1902 al 1-I-1906.
Tomàs Presas i Carbonell: 1-I-1906 al 18-IX-1906.
Emili Riera i Isern: 1-XI-1906 al 1-VII-1909.
Joan Oliver i Riembau: 1-VII-1909 al 1-I-1912.
Joan Vergeli i Cruañas: 1-I-1912 al 1-I-1914.
Joan Bussot i Carbonell: 1-I-1914 al 1-I-1916.
Josep Agustí i Oliver: 1-I-1916 al 1-I-1918.
Narcís Ramell i Maspoch: 1-I-1918 al 3-XI-1918.
Lluís Barnés i Masferrer: 3-XI-1918 al 1-IV-1920.
Josep Agustí i Oliver: 1-IV-1920 al 1-IV-1922.
Josep Bas i Casademont: 1-IV-1922 al 3-X-1923.
Josep Agustí i Oliver: 3-X-1923 al 12-IV-1924.
Joan Oliver i Riembau: 12-IV-1924 al 18-IX-1924.
Lluís Barnés i Masferrer: 18-IX-1924 al 26-II-1930.
Josep Bas i Casademont: 26-II-1930 al 17-IV-1931.
Joan Cama i Dausà: 17-IV-1931 al 1-II-1934.
Joan Vergeli i Cruañas: 1-II-1934 al 21-X-1936.
Joan Villa i Romeu: 21-X-1936 al 6-II-1937.
Joan Cama i Dausà: 6-II-1937 al 23-IV-1939.
Martí Basart i Sala: 23-IV-1939 al 7-V-1939.
Narcís Bas i Mató: 5 al 28-VIII-1939.
Miquel Albertí i Cama: 4-IX-1939 al 24-IX-1942.
Narcís Bas i Mató: 25-IX-1942 al 25-I-1958.
Pere Bas i Sabat: 2-II-1958 al 19-VI-1958.
Joan Cargol i Pérez: 19-VI-1958 al 24-IV-1978.
Jordi Albertí i Costa: 24-IV-1978 al 19-IV-1979.
Ramir Pons i Cruañas: 19-IV-1979 al 30-VI-1987.
Anicet Clara i Pijoan: 30-VI-1987 al 30-VI-1991.
Joan Giraut i Cot: 30-VI-1991 al 17-IX-2009.
Dolors Padilla Richard: 17-IX-2009 al 11-IV-2011.
Joan Giraut i Cot: 11-IV-2011 al 15-VI-2019.
Maurici Jiménez Ruiz: 15-VI-2019 al - ? -
Evolución de la deuda viva:
El concepto de deuda viva contempla sólo las deudas con cajas y bancos relativas a créditos financieros, valores de renta fija y préstamos o créditos transferidos a terceros, excluyéndose, por tanto, la deuda comercial.
La deuda viva municipal por habitante en 2014 ascendía a 19 552 €.
Kako doći
Autobuses
13 paradas de autobús en el municipio:
•Platja d'Aro, Sarfa estació
•Platja d'Aro - Parc d'Aro (Dir. Palafrugell)
•Platja d'Aro, Politur (Dir. Palamós)
•Calonge, Comptat Sant Jordi (Dir. Palamós)
•Platja d'Aro, Parc d'Aro (dir. St. Feliu)
•Platja d'Aro, Politur (Dir. Girona)
•Calonge, Comptat Sant Jordi (Dir. Girona))
•Calonge, Camping Internacional (Dir. Girona)
Farmacia y salud
•Farmacia Farmàcia Utzet Civit, M. Victòria — Avinguda del Cavall Bernat 95
•Farmacia Farmàcia Sala Calsina, Montserrat — Avinguda Costa Brava 2
•Farmacia Farmàcia Vilchez Ruiz-Gimenez, Ana — Avinguda del Castell d'Aro 14
•Farmacia Farmàcia Felez Vidal — Avinguda de la Platja 68
•Farmacia Farmàcia de Benito Vergés, Alejandro — Avinguda s'Agaró 55
•Clínica Bofill
•Farmacia Farmàcia Miquel Casals, Maria — Carrer de Santiago Rusiñol
Noticias
Ovaj zid još je miran.
Videozapisi
Descubre Castell-Platja d'Aro en vídeo: